Poesía y traducción, O: Llibre d’hores

 images

O: Llibre d’hores, editado por Edicions 96, es un libro que consta de 67 imágenes que pertenecen a un cuaderno de pinturas acrílicas realizadas por Pere Salinas y 67 poemas escritos por Joan Navarro.

Normalmente este tipo de trabajos conjuntos suelen nacer de una serie de poemas que inspiran al artista a pintar, Pero en este caso, se trata de un cuaderno de pinturas de Pere Salinas  — O — que provoca una serie de poemas —Llibre d’hores—, en los que Joan Navarro reflexiona sobre la escritura, la pintura o el mismo poema.

Traducción y poesía, dos temas que me apasionan

El libro también contiene en las páginas del final las traducciones de todos los poemas, de la lengua catalana, que es la lengua origen de la obra, al castellano, al portugués, al italiano, al inglés y también al francés.

Recomiendo contemplar las ilustraciones y leer y releer los poemas (ya se sabe que cada vez que se lee un poema encontramos matices diferentes); un libro que, para mi, es una obra de arte y una joya para conservar con cariño.

Además, si el que lo sostiene entre sus manos es amante de la diversidad lingüística, como es mi caso, podrá disfrutar comparando las diferentes traducciones que contiene.

Uno de los poemas:
Poema i il·lustració 35

Traçar les ombres transparents damunt l’arena.

Refer el dibuix, repetir-lo. Perfilar després, no

l’ombra, no el seu nom: el repòs de l’aire, les

escates del peix que remunta el riu de la llum,

la mateixa llum que ja no és llum en dibuixar-la.

Traçar as sombras transparentes sobre a areia.

Refazer o desenho, repetilo. Perfilar depois, nao

a sombra, nao o seu nome: o repouso do ar, as

escamas do peixe que remonta o rio da luz,

a mesma luz que já nao é luz ao desenhá-la.

Tracciare le ombre trasparenti sulla sabbia.

Rifaire il disegno, ripeterlo. Profilare poi, non

l’ombra, non il suo nome: il riposo dell’aria, le

squame del pesce che risale il fiume della luce,

la stessa luce che non è piu luce nel dipingerla.

To trace the tranparent shadows on the sand.

To redo the drawing, repeat it. Then to outline it, not

the shadow, nor its name: the repose of the air, the

scales of the fish that goes up the river of light,

the same light that is no longer light once drawn.

Joan Navarro (poema), Pere Salinas (pintura)

 O: Llibre d’hores, 2014

Traduçao em portugués de Joan Navarro e Christian Porcar.

Traduzione in italiano di Beppe Fiorelli.

Translation into English by Pilar Segarra Bonet.

NOTA: Gràcies a Jesús Giron, company poeta de Lletraedeta, per deixar-me el llibre; podeu visitar el seu blog El Cau de Calpurni.

Anuncios

Traducir citas

“Man builds no structure which outlives a book.”

Eugene Fitch Ware (1841-1911)

179018_a_1

Fotografia extraída del Banco de imágenes y sonidos del Intef 

Preciosa cita de Eugene Fitch Ware, la he encontrado en este blog sobre literatura: Atlanta Booklover’s Blog. En él podemos entrar en un apartado sobre citas “librescas” o bookish quotations, primera expresión que supone ya una dificultad o reto, según se mire, de traducción.

Volviendo a la cita que ha llamado mi atención, la verdad es que tiene su miga a la hora de traducirla, aparentemente parece fácil, pero después de algunos intentos ninguna versión me convence:

“Man builds no structure which outlives a book.”

“El hombre no construye ninguna estructura que sobreviva a un libro”

En mi opinión, demasiado literal.

“El hombre no construye nada que sobreviva a un libro”

“Nada construido por el hombre perdura como un libro”

“Ninguna estructura construida por el hombre perdura como un libro”

“Nada se construye que sobreviva a un libro”

¿Le damos más importancia al sustantivo hombre o a estructura?, ¿sustituimos “ninguna estructura por nada?

¿Utilizamos el verbo sobrevivir que es la primera equivalencia de outlive que sugieren diccionarios bilingües como el WordReference  o el Reverso, o buscamos un equivalente más adecuado para cosas o sustantivos no animados? Por ejemplo perdurar, durar

Veamos como queda la traducción en catalan:

“Res construït per l’home roman més que un llibre”

“Cap cosa construïda per l’home roman més que un llibre”

“Res construït per l’home dura més que un llibre”

“L’home no construeix res que dure més que un llibre”

Si lo traducimos al catalán, podemos utilizar el verbo romandre que, a mi parecer, está más cerca de durar o perdurar que de sobrevivir y me parece más adecuado para sustantivos inanimados.

Después de ver todas las opciones que se me han ocurrido (que seguro que hay más, pero prefiero dejarlo aquí), por más que las miro, a todas les falta esa cualidad que tiene la lengua inglesa de transmitir contenido con pocas palabras. ¿O será que me estoy acostumbrando demasiado al tipo de estructuras inglesas y ahora me cuesta encontrar los equivalentes en mis lenguas más habituales?

Se admiten opiniones y sugerencias. Rectificaciones también, por supuesto. Por cierto, estoy pensando en abrir una sección nueva en el blog sobre traducción de citas y de vez en cuando proponer alguna, espero que haya participación por parte de mis lectores.

Un poema en inglés: A Trace on me

Hace unos días tuve que realizar un escrito para la asignatura de Inglés 5 en la facultad, tenia que redactar sobre un lugar, paraje o local que despertara sentimientos o sensaciones especiales en mi, lo que hemos estado trabajando en clase como somewhere which makes you feel really moved. Así que me vino a la mente el poema que escribí en valenciano sobre un lugar realmente mágico para mi. Este poema lo podéis ver en mi blog sobre escritura El blog de Carme. Aprovechando el contenido del poema, que se adaptaba perfectamente al trabajo que tenía que hacer, y aprovechando también para realizar prácticas de traducción, me he decidido a hacer una traducción del valenciano al inglés de mi propio poema, es una traducción inversa, más difícil que la traducción habitual desde la lengua extranjera hacia la lengua materna.

Cuando empecé con la tarea me di cuenta enseguida de que algunas expresiones en valenciano no las podía traducir literalmente, esto es algo obvio en traducción, pero, además, algunas frases tenían que ser adaptadas o remodeladas en la lengua de destino para producir las mismas sensaciones, o similares, que las que me producía el poema en su lengua original. Como se trata de verso libre, no me tuve que preocupar de la métrica ni de la rima, pero sí adaptarlo para que tuviera un ritmo agradable, al menos que me diera esa sensación a mi (la poesía se interpreta de muy diversas maneras según el lector) y que provocara ese sentimiento conmovedor, moving.

Además, el poema en valenciano deriva de otro que escribí anteriormente respecto del cual termina siendo la antítesis, de hecho en la publicación del blog se puede ver un fragmento del poema que sirve de referencia para iniciar nuestro poema en cuestión; también pensé que al traducirlo al inglés no podía poner los versos que aludían a ese poema referencia si no lo traducía también, así que decidí elidir esos versos y desarrollar el fragmento de manera diferente. El título del original (Altra empremta) también está relacionado con el poema referencia  así que en la traducción al inglés también lo cambié. En consecuencia ha surgido un poema distinto, parecido sí, pero que tiene una estructura propia y no la traducción exacta del original. Es la decisión que he tomado como traductora, no quiere decir que sea la más correcta, pero sí la que me pareció más adecuada dada las características del poema original. Por supuesto, se admiten sugerencias.

El poema en valenciano lo podéis ver en el enlace a mi otro blog más arriba, pero lo copio aquí también para poder compararlo con la traducción:

He estat en un lloc
embriagat de vida,
per tot arreu:
soroll d’ones que trenquen,
brisa que troba el rostre,
que incita a llençar la roba…
La pell nua a frec de roca viva,
mullada, salada, calenta
                                        … no hi ha cendra,
ara és la sorra la que s’esmuny.
Me mimetitze,
penetre dintre la natura
em fa seua sense cap intromissió.
                                       … No hi ha branques,
ara són algues suaus, toves,
que  tremen sota l’aigua
que t’inviten a engronsar-te,
ara vinc, ara vaig
                             …  ara vinc, ara vaig.
I ara em quedaria ací
                                    per sempre
engronsant-me, amb les algues,
                                   amb el vent,
escoltant el silenci.
I ara ve l’enyor
                              … vull tornar-hi.
                                                          Carme
sonreal
                                                  Foto: Azul Formentera

It springs to my mind a wonderful place where I went two summers ago which made me feel moved from the first time I set foot on it, it is son Real, a natural park in Mallorca island. There was nothing except nature there, wild and unexplored nature, I cannot imagine any place where you can get more from less:

I have been in a place soaked with life,

all around,

the noise of waves breaking, the breeze finding my face,

the clothes flying, wanting to abandon my body,

the skin grazing the rock… hot, wet, salty,

the sand slipping out between my fingers.

I hide myself, penetrate into the nature,

there are no trees, no undergrowth,

 just rocks, sand, and that hot sun…

Seaweed mountains by the seaside

soft, smooth seaweed,

trembling, shaking slightly under the water

with the rhythm of the waves,

like the movement of a rocking chair

go… and come

                               go… and come.

And now I want to stay there, forever,

rocking with the seaweeds, with the wind…

And now, I miss it.

            I want to come back.

                                                      Carme

Traducció de topònims, antropònims i alguns noms de ficció

TOPÒNIMS

h2157_a

Els criteris per a traduir topònims varien molt entre diferents entitats, institucions i  manuals d’estil. De totes maneres, i de manera general, es poden agrupar en tres blocs:

  • Criteri territorial:

escriure el topònim amb la llengua del territori on es troba. Aquest criteri s’utilitza especialment en la traducció de guies turístiques i atles, ja que la funció d’aquests textos és que el lector conega el lloc que vol visitar i per tant ha de saber el nom que hi té per a poder trobar-lo sense cap problema quan viatge. Si es vol donar la informació del topònim de manera completa es pot escriure en les dues llengües de la següent manera:

“Köln (Colònia)” o bé “Colònia (Köln)”.

  • Criteri legal:

S’empra el nom que s’ha aprovat políticament. Si el topònim té una denominació aprovada en català s’utilitza aquesta i si només s’ha aprovat en castellà, no es tradueix. Donat el cas que un topònim tinga doble denominació (castellà i català) s’utilitza la forma de la llengua vehicular.

Però aquest criteri no soluciona problemes del tipus de topònims que no tenen una forma aprovada ni en castellà ni en valencià:

Freiburg

També pot portar a contradiccions com:

“carretera Múrcia-Orihuela”

Tanmateix, el DOGV (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana),  per temes polítics i jurídics, utilitza aquest criteri per denominar els municipis del País Valencià que tenen ajuntament.

  • Criteri lingüístic:

Normalment és aquest el que més s’utilitza, sobre tot en traducció. Defensa que els topònims que estan reconeguts en la llengua meta s’han d’escriure en aquesta llengua.

Quan als exotopònims, s’ha de comprovar si hi ha diferències entre les dues llengües, de vegades una traducció literal que ens pot parèixer òbvia no ho és, per exemple:

Costa Azul (cast.)    ≠  *Costa Blava, en català és Costa Atzur.

Sempre cal comprovar en les fonts adequades la traducció d’aquest tipus de lèxic, per exemple en enciclopèdies: Enciclòpedia Catalana o en portals lingüístics com Optimot.

Un altre problema que pot sorgir en la traducció de topònims és l’apostrofació de l’article: quan l’article forma part del topònim en la llengua meta s’escriu en minúscula:

la Vall d’Uxò, l’Edquador.

Quan l’article forma part del topònim en una altra llengua l’hem d’escriure en majúscula:

Los Ángeles, El Escorial.

Un altre cas, i aquest pertany a l’àmbit del valencià, són els articles personals en i na. El criteri oficial per a la denominació dels topònims valencians obliga a escriure l’article en majúscula: la Font d’En Carròs; mentre que la cultura i l’ortografia tradicional i popular el manté en minúscula: la Font d’en Carròs, i això porta a confusió.

ANTROPÒNIMS

3712_wpm_lowres

En general no es tradueixen. Solament en casos de personatges rellevants de la història:

  • personatges de períodes clàssics o medievals: tant els reals com els literaris o mitològics: Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip…
  • Reis i reines, prínceps i princeses, regnants o no, i els descendents directes.
  • Dinasties: la Casa d’Alba, Borbó
  • Emperadors: Juli Cèsar.
  • Papes: Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI.
  • Sants: sant Ignasi, santa Anna.

Quan es tracta de la resta de noms no els traduirem.

M’agradaria també parlar de la traducció dels noms de ficció, em pareix un tema molt interessant. En aquests casos només es tradueixen quan tenen una càrrega semàntica, quan és important entendre que signifiquen per  seguir el fil de la trama o fer-lo més interessant. I aquest cas compren noms ficticis de persones, personatges, institucions, poblacions, llibres… tots els noms que es puguen inventar per formar part de la trama. Un exemple són els noms de personatges de contes, per exemple La Ventafocs (La Cenicienta). Un altre exemple molt il·lustratiu és el de la traducció de la saga Harry Potter, una serie de novel·les on els noms ficticis són molt significatius.

harry-potter-piedra-filosofal-promo-23

En la versió original, en anglés, del fragment que he elegit els títols del llibres que s’esmenten i els noms dels autors són jocs de paraules que tenen un significat molt relacionat amb el tema de la història:

«Set Books

The students should have a copy of each of the following:

The Standard Book of Spells (Grade 1) by Miranda Goshawk

A History of Magis by Bathilda Bagshot

Magical Theory by Adalbert Waffing

A Beginners’ Guide to Transfiguration by Emeric Swich

One Thousand Magical Herbs and Fungi by Phyllida Spore

Magical Drafts and Potions by Arsenius Jigger

Fantastic Beasts and Where to Find Them by Newl Scamander

The Dark Forces: A Guide to Self-Protection by Quentin Trimble» (p. 52)

En la traducció al català s’ha optat per traduir els títols dels llibres i també els noms dels autors, ja que s’han construït utilitzant jocs de paraules que aporten gràcia a l’argument de la historia. En la meua opinió és una bona elecció, encara que hi ha qui opina que la traducció d’aquests noms fa que la història parega més infantil que juvenil:

«Llibres

Tots els alumnes han de tenir un exemplar dels llibres següents:

Llibre d’encanteris (nivell I), de Marina Fetillera

Història de la màgia, de Dolors Plorós

Teoria de la màgia, d’Albert Xarramecu

Introducció a la transfiguració, de Xavier Mudancer

Mil i una herbes i bolets màgics, de Rosa Rosae

Pocions i beuratges màgics, d’Arsènic Calze

Bèsties fantàstiques i on trobar-les, d’Ernest Salamàndric

Les forces del mal: guia per a l’autodefensa, de Pere de Tramolar» (p.68)

En la traducció al castellà s’ha optat per no traduir els noms dels autors, no és una traducció incorrecta però es perd una part de la gràcia del fragment; s’ha eliminat un recurs literari i d’estil important, més encara en una historia fantàstica on s’utilitzen molts noms amb doble sentit:

«Libros

Todos los alumnos deben tener un ejemplar de los siguientes libros:

El libro reglamentario de hechizos (clase I), Miranda Goshawk

Una historia de la magia, Bathilda Bagshot

Teoría mágica, Adalbert Waffing

Guía de transformación para principiantes, Emeric Swich

Mil hierbas mágicas y hongos, Phyllida Spore

Filtros y pociones mágicas, Arsenius Jigger

Animales fantásticos y dónde encontrarlos, Newl Scamander

Las fuerzas Oscuras, Una guía para la autoprotección, Quentin Trimble» (p. 62)

Els exemples corresponen a les diferents versions de:

Rowlig, K. J. (1997): Harry Potter and the Philosopher’s Stone, London, Bloomsbury.

Rowlig, K. J. (1999): Harry Potter i la pedra filosofal, Barcelona, Empúries. Traducció de Laura Escorihuela.

Rowlig, K. J. (1999): Harry Potter y la piedra filosofal, Barcelona, Salamandra. Traducció d’Alicia Dellepiane.

 

Traducció de locucions i frases fetes

 

Després d’un quadrimestre cursant l’assignatura de Traducció general de l’espanyol al català he fet una compilació d’unitats fraseològiques aparegudes en les traduccions que he realitzat. A més he resumit els passos fonamentals que cal seguir quan traduïm aquest tipus de construccions, que no sempre és fàcil, amb tot el procés de recerca resulta d’allò més interessant, creatiu i, fins i tot, divertit:

img_como_buscar_un_libro_por_el_numero_isbn_1262_orig

Passos que s’han de seguir per traduir correctament una unitat fraseològica:

  1. Identificar-la bé: assegurar-nos de totes les paraules que entren en la locució.
  2. Entendre el significat de la unitat fraseològica  perquè si no trobem cap equivalent haurem de compondre una frase nosaltres.
  3. Buscar l’equivalent:
    1. Pensem si coneixem un equivalent i comprovar si és correcte.
    2. Si no coneixem l’equivalent busquem la unitat fraseològica del TO per trobar-lo.
    3. Si no trobem la unitat en busquem un mot important o busquem al voltant del concepte o del significat del mot, per tal que ens porte a trobar-la.
  4. Traduir-la. Quan ja l’hem trobada, podem tenir diverses opcions:
    1. Assegurar-se que les opcions en LM signifiquen el mateix.
    2. Preferir les alternatives més naturals i que reprodueixen la mateixa estructura conceptual.
    3. Que l’equivalent en LM elegit s’adapte bé al context, al públic a qui s’adreça, a la varietat geogràfica de la llengua a la qual estem traduint(LM), a les exigències del client…
  5. Quan no és possible trobar una unitat equivalent haurem de fer una paràfrasi el més apropiada que puguem: clara i adequada al context.

CASTELLÀ

VALENCIÀ

A contrarreloj Contrarellotge
A despecho de (frase anticuada sense equivalent directe) Malgrat la/el/l’
A los pocos días Pocs dies després
A quien madruga dios le ayuda Qui matina, fa farina/el matinar tres coses fa: ric i sa i bon cristià (manté la referència religiosa)
A raíz de Arran de
A sabiendas de que Sabent que
A salvo Estalvi
A solas Tot sol
Al amparo de A l’empara de
Al día siguiente L’endemà
Al igual que Igual que
Al libre albedrío Al lliure albir
Armario con piernas (coloquial) Armari amb potes
Cara de pocos amigos Cara de pomes agres
Como de costumbre Com de costum
Da r un paso Fer un pas
Dar algo por hecho Donar quelcom per fet
Dar con la puerta en las narices Tancar la porta pels nassos
Dar la impresión Fer la impressió
Dar rienda suelta Donar curs a
De inmediato Immediatament
Debido a A causa de
Desde entonces Des d’aleshores/des de llavors/ d’aleshores (o llavors) ençà
El público estaba ganado Al públic el tenia guanyat
El que pega primero pega dos veces Qui pega primer pega dos cops/qui pega davant pega dues voltes
En cualquier caso En tot cas
En medio de Enmig
Encontrarse a gusto Trobar-se a gust
Hacer cábalas Fer càbales
La excepción confirma la regla No   hi ha regla sense excepció/l’excepció confirma la regla
Llegar la sangre al río Arribar la sang al riu
Lo mejor es El millor és
Lo tomas o lo dejas Ho agafes o ho deixes
Nada más + INF. Tan bon punt va + INF.
Pequeño pero matón Petit però malparit/menut però valent/menut però gallet (depenent de la varietat geogràfica i el context o registre.
Poner en bandeja Donar-li-ho fet/pastat/mastegat
Ponerse en la piel de alguien Posar-se/estar/ser en la pell d’algú
Por supuesto Evidentment/per descomptat
Quedar en agua de  borrajas Quedar en una flamarada
Quien mucho corre pronto para Qui molt corre, prompte es para/cansa
Salirse del guión Eixir-se’n del guió
Sin duda Sens dubte
Sobre gustos no hay nada escrito Sobre gustos no hi ha disputes/de gustos ningú n’ha escrit
Tender la mano Allargar la mà
Tener pelos en la lengua Tenir pèls a la llengua
Tomarle cariño a alguien Agafar afecte a algú
Va para largo Va per llarg/n’hi ha per estona
Viene de lejos Ve de lluny