Traducció de topònims, antropònims i alguns noms de ficció

TOPÒNIMS

h2157_a

Els criteris per a traduir topònims varien molt entre diferents entitats, institucions i  manuals d’estil. De totes maneres, i de manera general, es poden agrupar en tres blocs:

  • Criteri territorial:

escriure el topònim amb la llengua del territori on es troba. Aquest criteri s’utilitza especialment en la traducció de guies turístiques i atles, ja que la funció d’aquests textos és que el lector conega el lloc que vol visitar i per tant ha de saber el nom que hi té per a poder trobar-lo sense cap problema quan viatge. Si es vol donar la informació del topònim de manera completa es pot escriure en les dues llengües de la següent manera:

“Köln (Colònia)” o bé “Colònia (Köln)”.

  • Criteri legal:

S’empra el nom que s’ha aprovat políticament. Si el topònim té una denominació aprovada en català s’utilitza aquesta i si només s’ha aprovat en castellà, no es tradueix. Donat el cas que un topònim tinga doble denominació (castellà i català) s’utilitza la forma de la llengua vehicular.

Però aquest criteri no soluciona problemes del tipus de topònims que no tenen una forma aprovada ni en castellà ni en valencià:

Freiburg

També pot portar a contradiccions com:

“carretera Múrcia-Orihuela”

Tanmateix, el DOGV (Diari Oficial de la Comunitat Valenciana),  per temes polítics i jurídics, utilitza aquest criteri per denominar els municipis del País Valencià que tenen ajuntament.

  • Criteri lingüístic:

Normalment és aquest el que més s’utilitza, sobre tot en traducció. Defensa que els topònims que estan reconeguts en la llengua meta s’han d’escriure en aquesta llengua.

Quan als exotopònims, s’ha de comprovar si hi ha diferències entre les dues llengües, de vegades una traducció literal que ens pot parèixer òbvia no ho és, per exemple:

Costa Azul (cast.)    ≠  *Costa Blava, en català és Costa Atzur.

Sempre cal comprovar en les fonts adequades la traducció d’aquest tipus de lèxic, per exemple en enciclopèdies: Enciclòpedia Catalana o en portals lingüístics com Optimot.

Un altre problema que pot sorgir en la traducció de topònims és l’apostrofació de l’article: quan l’article forma part del topònim en la llengua meta s’escriu en minúscula:

la Vall d’Uxò, l’Edquador.

Quan l’article forma part del topònim en una altra llengua l’hem d’escriure en majúscula:

Los Ángeles, El Escorial.

Un altre cas, i aquest pertany a l’àmbit del valencià, són els articles personals en i na. El criteri oficial per a la denominació dels topònims valencians obliga a escriure l’article en majúscula: la Font d’En Carròs; mentre que la cultura i l’ortografia tradicional i popular el manté en minúscula: la Font d’en Carròs, i això porta a confusió.

ANTROPÒNIMS

3712_wpm_lowres

En general no es tradueixen. Solament en casos de personatges rellevants de la història:

  • personatges de períodes clàssics o medievals: tant els reals com els literaris o mitològics: Aristòtil, Arquimedes, Àtila, Dàmocles, Èdip…
  • Reis i reines, prínceps i princeses, regnants o no, i els descendents directes.
  • Dinasties: la Casa d’Alba, Borbó
  • Emperadors: Juli Cèsar.
  • Papes: Joan XXIII, Joan Pau II, Benet XVI.
  • Sants: sant Ignasi, santa Anna.

Quan es tracta de la resta de noms no els traduirem.

M’agradaria també parlar de la traducció dels noms de ficció, em pareix un tema molt interessant. En aquests casos només es tradueixen quan tenen una càrrega semàntica, quan és important entendre que signifiquen per  seguir el fil de la trama o fer-lo més interessant. I aquest cas compren noms ficticis de persones, personatges, institucions, poblacions, llibres… tots els noms que es puguen inventar per formar part de la trama. Un exemple són els noms de personatges de contes, per exemple La Ventafocs (La Cenicienta). Un altre exemple molt il·lustratiu és el de la traducció de la saga Harry Potter, una serie de novel·les on els noms ficticis són molt significatius.

harry-potter-piedra-filosofal-promo-23

En la versió original, en anglés, del fragment que he elegit els títols del llibres que s’esmenten i els noms dels autors són jocs de paraules que tenen un significat molt relacionat amb el tema de la història:

«Set Books

The students should have a copy of each of the following:

The Standard Book of Spells (Grade 1) by Miranda Goshawk

A History of Magis by Bathilda Bagshot

Magical Theory by Adalbert Waffing

A Beginners’ Guide to Transfiguration by Emeric Swich

One Thousand Magical Herbs and Fungi by Phyllida Spore

Magical Drafts and Potions by Arsenius Jigger

Fantastic Beasts and Where to Find Them by Newl Scamander

The Dark Forces: A Guide to Self-Protection by Quentin Trimble» (p. 52)

En la traducció al català s’ha optat per traduir els títols dels llibres i també els noms dels autors, ja que s’han construït utilitzant jocs de paraules que aporten gràcia a l’argument de la historia. En la meua opinió és una bona elecció, encara que hi ha qui opina que la traducció d’aquests noms fa que la història parega més infantil que juvenil:

«Llibres

Tots els alumnes han de tenir un exemplar dels llibres següents:

Llibre d’encanteris (nivell I), de Marina Fetillera

Història de la màgia, de Dolors Plorós

Teoria de la màgia, d’Albert Xarramecu

Introducció a la transfiguració, de Xavier Mudancer

Mil i una herbes i bolets màgics, de Rosa Rosae

Pocions i beuratges màgics, d’Arsènic Calze

Bèsties fantàstiques i on trobar-les, d’Ernest Salamàndric

Les forces del mal: guia per a l’autodefensa, de Pere de Tramolar» (p.68)

En la traducció al castellà s’ha optat per no traduir els noms dels autors, no és una traducció incorrecta però es perd una part de la gràcia del fragment; s’ha eliminat un recurs literari i d’estil important, més encara en una historia fantàstica on s’utilitzen molts noms amb doble sentit:

«Libros

Todos los alumnos deben tener un ejemplar de los siguientes libros:

El libro reglamentario de hechizos (clase I), Miranda Goshawk

Una historia de la magia, Bathilda Bagshot

Teoría mágica, Adalbert Waffing

Guía de transformación para principiantes, Emeric Swich

Mil hierbas mágicas y hongos, Phyllida Spore

Filtros y pociones mágicas, Arsenius Jigger

Animales fantásticos y dónde encontrarlos, Newl Scamander

Las fuerzas Oscuras, Una guía para la autoprotección, Quentin Trimble» (p. 62)

Els exemples corresponen a les diferents versions de:

Rowlig, K. J. (1997): Harry Potter and the Philosopher’s Stone, London, Bloomsbury.

Rowlig, K. J. (1999): Harry Potter i la pedra filosofal, Barcelona, Empúries. Traducció de Laura Escorihuela.

Rowlig, K. J. (1999): Harry Potter y la piedra filosofal, Barcelona, Salamandra. Traducció d’Alicia Dellepiane.

 

Anuncios

2 pensamientos en “Traducció de topònims, antropònims i alguns noms de ficció

  1. Un dia, a la classe de traducció d’anglés a francés, vam tindre una conversa sobre la traducció d’antropònims a la literatura. El professor en proposava la traducció, però mantenint la forma, perquè si no es perd el context de l’història.
    La veritat és que aquella solució era la que més em va agradar, ja que si, com en castellà, no traduïm, perdem part del significat i si ho fem com a l’exemple que has posat en català, perdem el context anglés de Harry Potter. Per això, si la traducció depenguera de mi, tractaria de mantindre l’exotisme de la llengua de partida amb la forma, pero al mateix temps, canviant el contingut perquè s’adapte a la cultura meta; és a dir, utilitzant terminacions de l’anglés per a les propostes del català, per exemple.
    Està clar que aquesta és una difícil decisió, però si no ho fóra, no tindria cap gràcia ser traductor, què en penses?

    Després d’açò, et felicite per l’entrada. M’ha paregut molt interessant!

    Una abraçada,
    Sandra

    • Hola, Sandra,
      La veritat és que la teua proposta em pareix mot interessant, sí que havia pensat el que tu sugereixes, que en la traducció catalana guanyem en significat però perdem part del context de la història en el lloc d’on ve, però no se m’hauria ocorregut com solucionar-ho.
      Quan pugues, no volguera llevar-te hores d’estudi si estàs d’exàmens com jo, podries posar alguns exemples en noms concrets… no ho acabe de entendre sense exemples… imaginació companya ! Tinc curiositat.
      A més és un bon exercici de traducció, no creus?

      Carmen

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s